Com podríem utilitzar el Google Drive a primària

Imatge extreta de l'enllaç

Drive és una eina molt útil avui en dia per a poder compartir documents. Es pot tenir un treball compartit amb els integrants del teu grup de feina, i poder treballar de forma independent, és a dir, cadascú podrà visualitzar els dels altres i editar-ho al mateix temps.

Nosaltres havíem pensat utilitzar el Drive per cicles, és a dir, per nivells de dificultat.

Per a primer cicle, els nens de 5 a 7 anys, es pot utilitzar d’una manera senzilla, la idea principal és que mitjançant un projecte d’aula, cada nen aporti les seves idees sobre un tema concret, elegit a l’aula, donant-li ús al Google Drive. La nostra idea és que cada nen faci una petita intervenció al document de Drive amb el seu pensament sobre el tema proposat, és una manera per al professor de guiar-se a l’hora d’explicar el tema a l’aula. Un clar exemple de tema seria les balenes, cada nen aportaria la seva idea sense haver d'investigar sobre el tema. Per exemple, un nen posaria: “les balenes són blaves”, un altre “són grans”. De manera que així el mestre reculli tota la informació aportada al document, i es faci un treball grupal dins l’aula.

Respecte al segon cicle, és a dir, de 7 a 10 anys es pot treballar d’una manera més elaborada que els del primer cicle. Ja que pensem que tenen més capacitat per buscar informació i discriminar-la. Amb aquest cicle el que faríem seria proposar un tema concret, i que ells facin una pluja d’idees posant el que els hi agradaria saber del tema. Per exemple el tema elegit seria la mar.I dins d’aquest tema preguntes que poden sorgir als nens serien:

     -Que mengen els peixos?

     -Com respiren?

     -Com neden?

     -Com es reprodueixen?

I una vegada feta la pluja d’idees, per grups es podrien dedicar a buscar informació sobre una pregunta en concret i escriure-ho al Drive. I una vegada escrita tota la informació al drive, ho poden representar en un mural.

I per finalitzar amb el tercer cicle, sí que ja ho utilitzaríem d’una manera més complexa, com una eina d’estudi i de treballs. El mestre els hi donaria unes pautes a seguir per a l’elaboració, per a què els nens sàpiguen com ha de ser el treball. I una vegada esmentades les indicacions ells es posarien a treballar per grups de feina, de forma independent, és a dir, el mestre només corretgiria una vegada estigues acabat el treball, sense intervenir durant l’elaboració.

En conclusió, trobem que és una eina molt pràctica.